Llegíem
Incerta glòria i el món era allò, aquella platja, el
xiringuito del de Migjorn i llegir
Incerta glòria tota la vida, pausa i cervesa, remullada entre algues, el sol que davalla i el retornar de pressa a l'escalfor del llibre. Matins de calor i bicicleta, de figueres i la mar nova i el primer bany crit sols i la sal als cossos i Incerta glòria. Nosaltres i el llibre, el llibre com la tercera pota que aguanta la taula, el llibre to, llibre color, vals que sona solemne o els cordills de la titella. Jazz o Jackson Pollock omplien la cala.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada