Porque yo lo valgo

Nit de poetes, de trucar-te i d'endur-me el Bolaño al desert. El nou nòrdic com una segona oportunitat, com l'enèsima segona oportunitat, que en realitat la vida no té problemes i si trobes la carn poc feta te la passa una mica més. Avui me n'he adonat que quan faig compres al súper ho faig en clau de dinar, de dinars, mai en clau de sopars. No tinc res menjable al vespre, cap sopa, cap arròs, cap verdura per bullir, cap ou per fer una truita. He robat arròs a algú del pis i he buidat l'última llauna de tonyina. Caminant pel barri de nit pensava que els meus carrers són súper de violació. La localització perfecta, vaja, llums càmara i acció, Santa Teresa. Per això hi ha la caserna dels Mossos, però tots deuen ser dins, mirant aquell reportatge del Barça. I res, poca cosa. La conversa grata, la ginebra dolenta i el mal de cap considerable em fa estar content. Pel fet de tornar a sentir-lo, una altra segona oportunitat que no m'he deixat perdre.