Futbol

Avui dinant hi ha hagut una batussa de nassos. Algú s'ha enrecordat que ahir era el Barça-Madrid, i davant la incapacitat de saber el resultat al mig de l'Atlàntic Nord -aquesta carcassa allautonada no té Internet ni res que s'hi assembli- els més futboleros han estat tot el matí intentant que des d'algun vaixell proper els en diguessin el resultat per ràdio, però no hi ha hagut èxit entre tants baleners noruecs, tonyinaires japonesos i bacallaners d'Islàndia. Total, que a l'hora de dinar ningú coneixia el resultat veritable i s'han anat encenent els ànims entre els que donàvem per fet que havia guanyat el Barça -contundent 4-0 gols de Messi, Bojan i Piqué- i els madrilenys que defensàvem aferrissadament un 0-3 a domicili dels blancs amb festival de gols de Kaká. Com a dada curiosa, inicialment hi havia un merengue defensant un més raonable 0-1, però de seguida l'han obligat a sumar-se a l'ambiciosa causa del hat trick, conscients que la divisió de resultats restava potència a l'argumentari blanc. En definitiva: el que inicialment eren afirmacions burletes han pujant de to a mesura que el vi barat encenia les venes dels contertulians. A la diplomàcia oral l'ha succeït l'artilleria, amb llançament de molles de pa i panets sencer, i posteriorment patates, mongeta tendra i el llobarro de segon, llançat sencer, només les espines o sucat en la gustosa salsa marinière que prepara el filipí. També ha volat una cama ortopèdica. Al final, l'artilleria ha donat pas a la infanteria i al combat cos a cos. Un culé s'ha aixecat i ha alçat una forquilla en senyal amenaçadora, cridant davant l'audiència que se'l mirava emmudida: 'visca el Barça pels meus collons'. Li ha contestat el madrileny més encès, l'operador del sònar, enfilant-se al seu banc i dedicant-li un 'ala madrid por mis cojones', brandant-li el ganivet del peix, en una intervenció que ha acabat amb un 'antes ROJA que ROTA' calvosotelià, que ha estat replicat, no amb poc enginy pel forofo català, amb un 'Ni ho somiïs: antes ROTA que ROJA'. Abans que la sang arribes a la coberta, s'ha alçat el capità amb un cop de puny sobre la taula. 'Colla de capsigranys', ha dit pesadament amb veu greu, 'deixeu d'atabalar-me: van empatar'.