aforismes interins
divendres, 19 de febrer del 2010
Foques de l'Àrtic
Les foques de l’Àrtic li desvetllen els somnis de les nits. Uns udols de mal identificar ressonen entre entranyables, ridículs i desesperats. A l’Àrtic ningú respon i aquí s’omplen de respostes errònies. Les foques segueixen poblant els somnis. De bursada es troba davant les figuretes de pessebre congelades, l’immòbil que narcotitza el mot que estava a punt d’exhalar. Encara sembla que se’n pugui apreciar una petja del baf, com l’última platja del món. Li ve al cap el relat de Zweig dels moments estel•lars de la humanitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
▼
2010
(96)
-
▼
de febrer
(19)
- Dina sol, dret en un racó de la bodega, i s'ho emp...
- Frit Ravich
- groc vermell blau
- Del mestre Salvador Espriu
- Pop
- Foques de l'Àrtic
- Villa Borghese
- Relat al tren
- A love Coltrane
- tipi = cabanya
- alguna cosa alguna cosa
- Algunos estados fallidos
- eh-difisi nuevashor
- 2666
- Prèvia de Mitja Marató
- Herba nua
- Gosa poder
- La libertad de estar encerrado
- passant l'estona
-
▼
de febrer
(19)
-
►
2009
(78)
- ► de desembre (33)
- ► de novembre (43)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada