Allò d'ahir no era cap innovació ni the next step ni oh my god ni un per què Clyfford Still. Tampoc era un 'anirem a Galícia, vindràs amb mi, m'ho tornaràs a demanar una altra vegada'. Només era el típic post típic que faig típic a raig típic després típic de les dues típiques cerveses de rigor, el típic post que mai us miraríeu passat pel sedàs de l'oració intro, oració intro, oració intro que crec que ho fa més llegible. El resultat, a primera vista, és un poemari sencer de l'Alzamora. I no tinc res més a dir, em penso. Què voleu, a mi això de l'Alexander McQueen em fa plorar.
water al vi
ResponElimina