aforismes interins
dissabte, 6 de febrer del 2010
Prèvia de Mitja Marató
Per més que corris, el final del passeig apareix sempre com un oasi inabastable al qual arribes esbufegant, sempre. Al capdavall tens una font molt més ridícula del que semblava a falta de 500 metres. La fita del quilòmetre en temps rècord és xavalla que se t’esmuny de les mans. Tornes a prendre aire i arrenques a córrer cap al següent oasi, a la captura de la propera estació de l’absurd.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
▼
2010
(96)
-
▼
de febrer
(19)
- Dina sol, dret en un racó de la bodega, i s'ho emp...
- Frit Ravich
- groc vermell blau
- Del mestre Salvador Espriu
- Pop
- Foques de l'Àrtic
- Villa Borghese
- Relat al tren
- A love Coltrane
- tipi = cabanya
- alguna cosa alguna cosa
- Algunos estados fallidos
- eh-difisi nuevashor
- 2666
- Prèvia de Mitja Marató
- Herba nua
- Gosa poder
- La libertad de estar encerrado
- passant l'estona
-
▼
de febrer
(19)
-
►
2009
(78)
- ► de desembre (33)
- ► de novembre (43)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada