diumenge, 29 de novembre del 2009
apunts de mi en schoenberg
L'escriure enciam que busca coloraines, que se sap mort i fúnebre i espantall però intenta allargar el fregament fins que l'arqueta surti de pla. Reproduccions sonores dels meus xiscles mentals, intentant d'encefalogramar-me la rave neuronal. En cap cas mai partituritzo en Beethoven o la resta de bucòlics anestesiants.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada