Després d'esmorzar

- És la sensació de dur dues vides en paral·lel, la que em desequilibra.
- ¿ ?
- Sí, la d'aquests dies, el viure amb ella i ser feliços junts, construir un noséquè confortable, ple d'estores i borgonyes i cal·lefacció central, i l'escriure, l'escriure com un pou que ho vol tot i em xucla i només em voldria per ell, infeliç i ben malalt, repicant tecles a totes hores.
- Viure o crear?
- Sí, la vida o l'obra, i aquesta incapacitat d'equilibrar-ho, de trobar el temps d'estimar i el temps de barallar-me amb els fantasmes i exorcitzar-los per escrit. Perquè mira, un altre podrà fer-ho, però jo quan estimo, estimo i no escric, i quan escric estic per escriure i no estimo...