Barco mercante

`

Com fou no ho sé però fou
de cop. De cop i volta i per sempre més.
Com un núvol carregat de somnis
estavellant-se contra la tarda
(per dir algo)

La crònica en qüestió deia:
Els carrers com tolls, el riu va ple,
és l'estació dels paraigües.
Hi ha ofegats, gent que neda,
els de la botiga de barcos,
hi ha la por, el dubte, l'etcètera,
un desert de mobles surant
com peixos morts

(I llavors, tampoc ho sé
però llavors fou un Com encara)
com un alè de boira escampant
la gota que no sap on
c
a
u
r
e.

´