Combustió espontània

La llegenda diu que quan va volatilitzar-se duia tres dies treballant sense parar, dia i nit. Feia setmanes que anava al darrere una onada com aquesta, darrere aconseguir connectar amb el text i no deixar-lo anar, però quan va aconseguir-ho se sentia més desgraciat que mai. Expliquen que, quan finalment va començar a escriure, se sentia tan desgraciat que unes hores abans de fondre's va aturar-se i tot, alarmat davant la bogeria, que veia com s'aproximava línia a línia, verb a verb.

Segons la llegenda, llavors va pujar a coberta, buscant consell. Era de matinada i només hi va trobar el filipí, a qui va explicar que com més creava més trist i abatut es trobada, i que cada pàgina que enllestia era com un dit tallat, cada full un òrgan o una extremitat perduda. Si li pregunteu el filipí negarà la història, però expliquen que un dia anant begut va explicar-la sencera. 'Sense saber com ni perquè, a mesura que omplia pàgines i pàgines de certeses se li omplia l'ànima de buidor', acabava la història d'aquella nit. 'I llavors què?' van preguntar els companys a l'uníson. 'Llavors res. Va desaparèixer i no en van quedar ni els ossos, només el manuscrit damunt la taula i la darrera pàgina dins la màquina d'escriure'.