aforismes interins

dilluns, 26 d’abril del 2010

coses que no poden ser


Era pràcticament l'únic motiu que tenia per viure.

Cada matí es llevava pensant en ella, en si vindria puntual o apressada, es dutxava pensant en ella, en si voldria el de sempre o li faria un lleig, es vestia pensant en ella, si estaria simpàtica o per contra se'l miraria llunyana i amb recel. Ella era el drama i la grandesa de la seva existència, i el dia que la gavina va deixar d'aterrar a la coberta i picotejar-li les quatre molles de pa, el paio es va enfonsar.


2 comentaris: