Cada matí es llevava pensant en ella, en si vindria puntual o apressada, es dutxava pensant en ella, en si voldria el de sempre o li faria un lleig, es vestia pensant en ella, si estaria simpàtica o per contra se'l miraria llunyana i amb recel. Ella era el drama i la grandesa de la seva existència, i el dia que la gavina va deixar d'aterrar a la coberta i picotejar-li les quatre molles de pa, el paio es va enfonsar.
aforismes interins
dilluns, 26 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
►
2009
(78)
- ► de desembre (33)
- ► de novembre (43)
putes gavines
ResponEliminaDe gavines no hi entenc però em sembla un gran títol. Encara t'el robaré...
ResponElimina