A la cambra

Els últims dies o setmanes, s’ha descomptat, les ha passat tancada a la cambra. En aquest vaixell que ara és pailebot, que ara és bombarder, que ara és si la barqueta es tomba, que ara és taverna sobrevolant oceans, ha sentit cridòria i discussions estranyes. En la del futbol, els haguera engegat a pastar fang. Ningú en té ni idea, però no volen reconèixer que jo en sé més de futbol, jo més, i que sóc l’única que puc recordar i recitar els noms d’aquells estibadors del futbol, Moratalla, Rojo, Amarilla, Esteban, Migueli, Clos, Carrasco, Calderé...En aquest temps, s’ha alimentat de patates fregides...Vull dir, que m’he alimentat de...De vegades el desdoblament se m’escapa, són els anys i la còpia de fer-ho un i altre cop, com la mà que s’apropa a la figa, sí, he dit figa, i al final es multipliquen les persones en aquella llenca de sexe íntim. Ha mirat fotos d’Unai Basurko al google i el troba formós. Sí, formós.