Qui n’ha begut tindrà set tota la vida...
MISHIMA
Voldria saber que ho has provat, que tu també menges merda i algues i sal de mar, que et queda humanitat suficient per tenir la vela partida per la meitat, voldria sinó també saber-ho i potser seria tot més fácil, més fer-se mar endins i mirar la deriva de les estrelles com si fossin acabades de pintar. Voldria pensar que l’esperança ha de ser timó i no pas destinació, però és un “voldria” tipus riure per no plorar, un somriure postmodern d'aquells fets a tires, d'aquells que tenen el valor que li vulguis donar perquè de fet ja no volen dir res. Voldria, et deia, voldria saber que estem fent la volta al món en sentit contrari i que el dia D els nostres paral·lels s’ajustaran telepàticament davant per davant i, allà mateix, pujaré al teu barco, o tu al meu, i ja fins naufragar.
´
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada