Pinchón

D'entre els desconeguts que han pagat passatge, un resulta particularment inquietant. És al camarot 18 i no surt en tot el dia, en passar-hi per davant només se sent el tactactactactac tactactac de la màquina d'escriure portàtil que va embarcar. El filipi que de tant en tant li frega la cambra diu que no hi té res més a part d'això i mitja dotzena de llibres d'un tal Pinchón. Li vaig dir 'serà Pynchon..' però es va fotre burro i em va perjurar que no, que Pinchón. Diuen que a les nits puja a coberta i passeja entre contenidors fins l'alba amb un estrany barret de pescador, impermeable i lleig, que no es treu mai, però he estat preguntant-ho a tota la tripulació i ningú l'ha vist amb seguretat. Fuma, i sabem que fuma perquè al mirar al mar abocats a la coberta d'estribord, veiem una mà que surt d'un l'ull de bou metres ensota, subjectant una cigarreta sempre, sempre en tot moment la cigarreta. L'altre dia comentàvem la impossibilitat de subjectar la cigarreta a l'ull de bou i alhora repicatejar la màquina portàtil, però ell ho aconsegueix: com fruit d'un estrany sortilegi, sempre que passis pel passadís sentiràs la màquina i sempre que t'aboquis a la coberta observaràs la cigarreta.