aforismes interins

diumenge, 28 de febrer de 2010



Dina sol, dret en un racó de la bodega, i s'ho empassa tot follament, menjant amb les mans frenèticament, com si tingués por que li retiressin el plat abans d'hora. Quan ja s'ha cruspit la major part del tiberi escura les restes rellepant-se els dits mentre xiuxiueja coses que ningú entén. Al menjador, la tripulació ha discutit diverses vegades sobre el polissó. Els uns diuen que era comptable, d'altres el fan arqueòleg i d'altres asseguren que era dissenyador de moda, en concret el que va inventar els jerseis amb un cocodril abans que un empresari de Barcelona li prengués l'invent amb una jugada empresarial rocambolesca. El capità, que coneix perfectament l'origen del polissó, calla des del capdamunt de la taula mentre la tripulació s'abandona a les especulacions sobre aquell estrany personatge, la segona de les quals, molt més interessant en termes d'intriga, va lligada als dos encarregats de la sala de màquines, que asseguren haver escoltat hits de Jefferson Airplane a tot drap dins la bodega on dorm el polissó, i això que no hi ha endolls ni radiocassets ni per descomptat cap mena de tocadiscos on escoltar-hi relíquies d'aquestes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada