aforismes interins

dimarts, 16 de febrer de 2010

Villa Borghese





He tornat al vagar postminimal, a Robert Morris i el parlar de tu sense saber-ho. La culpa la tenen les nits fredes i el nòrdic suau i aquest Kapoor presència, extraterraqui, accident d'aviació. Fullejo aquell Eva Hesse que em vas dur de Nova York i totes les peces i els gots i les sèries em semblen Gauguins a Tahití, grocs, vermells, verds i Staëls i tu d'esquena, negra i nua, mirant-me com si fos Jesucrist nostru senyor. El nostre amor Right After: delicat, oscil·lant i biodegradable.



Notes camí de la metàfora perfecte: hem d'aconseguir arribar a 'El nostre Right After' i transformar la cosa adjectiu en cosa sustantiva, substitució de l'objecte o el nom. Per entendre'ns, vull arribar de la meva poma Magritte a la meva Magritte, però en la majoria de casos això és pràcticament impossible si pretens que s'entengui alguna cosa. Tot i que ben mirat, ni en la versió llarga s'entén quasi res.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada