aforismes interins

dijous, 25 de febrer de 2010

groc vermell blau



La major part del dia només veu mar, horitzó enllà. Recorre el vaixell de proa a popa i de babord a estribord diverses vegades al dia, quan està fart d'escriure. Contenidor verd contenidor blau contenidor groc contenidor verd contenidor vermell contenidor groc contenidor verd contenidor vermell contenidor negre i tornada. Quan arriba a un extrem s'atura a la barana, mira enllà i només veu mar, però en aquestes setmanes, d'ençà que van sortir de Barcelona, ja hi ha vist dues vegades terra o vaixells o illots o trossos de no-mar. Llavors, emocionat, corre a la tribuna del capità i li assenyala el descobriment. El capità se'l mira escèptic, aixeca els prismàtics que li pengen del coll i s'ho mira una estona. Després els hi allarga en silenci perquè ell mateix comprovi que tot és mar, que només és aigua, que no hi ha res, res de res, res enlloc. La primera vegada va posar-se tossut, la segona va marxar emprenyat. Aquest tercer cop ha arrencat a córrer per informar d'aquella taca negra grossa perfectament visible uns quilòmetres enllà, però a mig camí alenteix la velocitat, s'atura i ho deixa estar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada