NOVES PARAULES D'AGUR
Ni amb aquest cant de tan perfecta escola,
ni amb mots apresos al més savi lèxic,
ni amb rares pauses o subtils silencis,
no esgotaràs tots els noms de la mort.
Només recorda
que es diu vell caminant i també mur,
i com jo que parlo, i com tu que escoltes.
Després, si així ho vols i t'agrada,
vist que la lluna encara
surt puntual de la fredor del mar
i el vent, albardà foll,
xiscla i s'escampa per les seques vinyes,
et serà lícit de sentir-te culte
i, a estones, qui sap si felicíssim.
aforismes interins
dilluns, 22 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
▼
2010
(96)
-
▼
de febrer
(19)
- Dina sol, dret en un racó de la bodega, i s'ho emp...
- Frit Ravich
- groc vermell blau
- Del mestre Salvador Espriu
- Pop
- Foques de l'Àrtic
- Villa Borghese
- Relat al tren
- A love Coltrane
- tipi = cabanya
- alguna cosa alguna cosa
- Algunos estados fallidos
- eh-difisi nuevashor
- 2666
- Prèvia de Mitja Marató
- Herba nua
- Gosa poder
- La libertad de estar encerrado
- passant l'estona
-
▼
de febrer
(19)
-
►
2009
(78)
- ► de desembre (33)
- ► de novembre (43)
Amén, amén i amén.
ResponElimina