Doncs principalment va d'un tio passat de voltes, un tio que es fot de tot i té una puta per nòvia i s'extrapassa de responsabilitats i tot és pum pums i potència desaprofitada i renegar i hòstiar detinguts i cardar amb la puta i robar droga i matar dolents. El prota sembla malalt, potser aquesta és la gràcia de la interpretació, i a l'actor li han cardat una espècie de peluquí raro que li fa un front com les pròtesis del Polònia. Però està bé, sobretot a partir d'aquell punt que la peli creua la frontera del gènere i ja no et creus res però precisament per això se't fa interessant, entrada la placidesa, tot és com si fos real però saps que pot no ser-ho, saps que el mort pot començar a ballar breakdance al ritme d'una delirant música country envoltat d'iguanes i no passarà res.
L'altre dia vam anar a la filmoteca. Si fos per mi, encara la faria més sordida.
Avui m'agradaria viure un dilluns en color, sense la cortineta esquerra dreta que entra el blanc i negre paperassa, correus de merda, cursor cosint la blancor full en blanc. No és que no vulgui treballar ni anar a la feina ni el tren de la bruixa, és només que estaria bé que fos de colors una mica tot, una mica amb iguanes per allà, una mica let's make it different de res. Que es noti que s'ha acabat el cor de la ciutat, per entendre'ns. Que comenci amb música guai acompanyada d'uns crèdits creatius, tipus Saul Bass potser, i que la fotografia fos una mica moderna, dura, freda, Honor de Cavalleria. Que no vulguis de canviar de canal, hòstia, que ja és molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada