heliovàter

La felicitat és un diumenge amb sol, esmorzar de bar, que el pa faci crac i el fuet sigui decent. Un minut mut, tots els colors del cafè amb gel. Aquest silenci, que no té preu i si l'hagués de posar diria suc de taronja, pizza freda, llibre de Foucault.


A la dutxa, pensava que tinc una relació especial amb els jerseis de coll alt. M'atrauen però posats no m'hi sento còmode. I la gent que els duu em generen el mateix tipus d'atracció rebuig. Potser és alguna cosa sexual.


Al vàter d'un bar de Gràcia hi havia l'acudit del 'and such small portions' escrit en una cartolina com si se l'hagués inventat el puto amo del bar. He tret un boli i l'he atribuïda correctament a qui tocava. Llavors he continuat bevent.


Per últim, ahir vam fer l'última a l'Heliogàbal perquè ens venia de passada i era gratis i va resultar un frau bastant exagerat i bombardejable. Diguem que, sense música i tot, s'hi aplegaven milers de moderns copypastejats. La modernitat imbècil, suposo, que no sap estar sola i tria un zulo de fum vermell per engabiar-se i escridassar-se obvietats pop a l'orella perquè fa nostru i és on toquen els grups que realment valen la pena. Heliogàbal? Heliovàter.