La poesia ha de ser lúgubre o festiva, metafísica o visceral, però sempre espeternegant. No poden ser línies i línies de pólvora molla, de mitges veritats, de versos que podrien ser i es queden a mitges. Aquí no existeix l'aquarel·la, a nosaltres ens paguen pels focs artificials. Per això renego tant dels nouvinguts, perquè mai abrillanten i tot s'ho gasten i tot s'ho mengen i només saben cuinar macarrons de microones. Que aquí de les bones intencions en fem llevataps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada