(aquest és, per cert, un cas clàssic de post endins dels que vull fugir)
dimarts, 5 de gener del 2010
peu de pàgina
L'estil ja el tens, tampoc t'hi capfiquis, la forma la domines, només falta que surtis a fora i obris els ulls, surtis a fora i visquis experiències extremes o visquis experiències monòtones però les expliquis igualment, sense valorar-les, llibres i llibretes o amors i arbres, només falta que surtis a fora miris el fora enlloc d'endins i expliquis el fora enlloc del dins. Any nou mètode vell, mirada sense aquell eco de cambra blanca encoixinada, parets pintades, carrers, converses, pòsters, gent, gintònics, cerveses o l'exposició del Monzó enlloc del plany, la metàfora i el no escric fals, omnipresent i tronador.
(aquest és, per cert, un cas clàssic de post endins dels que vull fugir)
(aquest és, per cert, un cas clàssic de post endins dels que vull fugir)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
de puta madre
ResponEliminaestoy absolutamente de acuerdo
es aquella frasde de hemingway:
lo que una mujer de un escritor no entiende y nunca entenderá es que él esta trabajando incluso cuando mira por la ventana