Cada matí es llevava pensant en ella, en si vindria puntual o apressada, es dutxava pensant en ella, en si voldria el de sempre o li faria un lleig, es vestia pensant en ella, si estaria simpàtica o per contra se'l miraria llunyana i amb recel. Ella era el drama i la grandesa de la seva existència, i el dia que la gavina va deixar d'aterrar a la coberta i picotejar-li les quatre molles de pa, el paio es va enfonsar.
aforismes interins
dilluns 26 d’abril de 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del bloc
-
▼
2010
(96)
-
►
febrer
(19)
- Dina sol, dret en un racó de la bodega, i s'ho e...
- Frit Ravich
- groc vermell blau
- Del mestre Salvador Espriu
- Pop
- Foques de l'Àrtic
- Villa Borghese
- Relat al tren
- A love Coltrane
- tipi = cabanya
- alguna cosa alguna cosa
- Algunos estados fallidos
- eh-difisi nuevashor
- 2666
- Prèvia de Mitja Marató
- Herba nua
- Gosa poder
- La libertad de estar encerrado
- passant l'estona
-
►
febrer
(19)
putes gavines
ResponEliminaDe gavines no hi entenc però em sembla un gran títol. Encara t'el robaré...
ResponElimina