aforismes interins

divendres, 30 d’abril de 2010

Servei metereològic

`
Tornat de dinar, carrer avall, passant davant el vidre de l’aparador, amb el sol vestint-lo amb el típic efecte mirall, es pregunta si de vegades no va vestit una mica gay. "Home doncs de vegades un punt potser sí" es respon. I s’en recorda del poema de la Medeiros, i llavors es diu que el que caldrà és canviar el poema, diu, perquè llavors ve la frase màgica “Ei, depèn amb qui et comparis, xato”, i diu vale, sí, però psicoanalíticament parlant, el Xato què hi fot ara aquí, es pregunta, i llavors pensa que és per donar-li una mica d’èmfasi a l’assumptu, i tant i tant, perquè s'ha enrecordat d’aquella noia que a vuitè de bàsica ho deia i li quedava tan bé perquè resulta que a dia d’avui encara pensa en els de vuitè de bàsica com quan ell feia cinquè i, és clar, encara els veu tan i tan grans, guapos i esplendorosos, tan horitzó d’espectatives com una finestra obrint-se a l’habitació de l’infància, i llavors es diu, ep, i aquesta última frase què, eh, què? i que potser es passa amb l’Amikhai… bueno vale, es diu, l’Amikhai passi, però és que llavors ve en Forcano i no, en Forcano ja és massa, i llavors pensa en tots els altres i pensa en ser com cal i que de fet es passa la vida sent-ho a través de l’intentar-ho i llavors es pregunta si “el prendre pel cul” no és una excusa de mal pagador perquè mai passa d’un “a prendre pel cul” que ja hi ha tornat tres vegades, però en el fons està tranquil perquè en quan a autojustificacions no el guanya ningú, i pensa, per exemple, en les Vassanes dels budistes, i que les coses són com són i que de la tendència mental al vici hi ha només un esclat primaveral i llavors es comença a cansar de tan Llavors i Perquè's i Però’s i Tant i tant, i “vinga nano, espavila” es diu, però llavors encara voldria dir que ahir va aprendre que Entusiasme significa en grec algo així com “el déu que portes a dins” i que, és clar, només pot ser un, que no és altre que Dionís, i llavors li explica a en marc i en marc somriu, és clar, perquè sap que l’entusiasme és la mare dels ous i la pedra filosofal on tornar fins i tot quan és la pedra que t’arrossega al fons del riu perquè en el fons resulta que és un peix però no ho sap, o com a molt s’imagina que és un peix volador d'aquells que quan s'enlairen els ocells els devoren i quan s'enfonsen els altres peixos s'els cruspeixen, que diuen que deia Voltaire, i tu dius "vale molt bé", però cal acabar dius, que el rigor ja el buscaràs un altre dia, que seguiràs fent faltes, que avui el somriure saliva cap de setmana, i tant i tant, que t'esperen tot de sopars i “visites d’obra” als bars de torn i el descapotable vermell cap a l’empordanet i els cabells d'ella jugant al "m'agrada conduir" i potser piscina-cascada i, si no plou, platges tranquiles i pícnics aquí i allà amb cistelles de vímet i estovalles amb quadres vichy i arrumacos sota l’herba i olors i oblidar-se de tot, o casi, que al capdavall és del que es tracta, et dius, anar acumulant i acumulant llavis a la boca, i en definitiva, donar-se al gust de tant i tant de Perquè sí.
´

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada