aforismes interins

dimarts, 13 d’abril de 2010

Mode Roma

Ara que han fet parada tècnica li ha donat per pensar en altres viatges errants. És el paroxisme recurrent de la liquiditat -o falta d'ella- dels tripulants postmoderns. Quan el brogit frenètic del moviment els ensordeix la pensa, somien la plena immobilitat, el no fer res, el silenci truculent, però silenci, de posar el cap a l'aigua i mig amortallar sons i cabdells. I quan fan marrada i s'aturen per massa estona, ja pensen en recomençar el vertigen, recórrer les grans ciutats i cafès europeus i refer els passos del vals de plom, però vals al capdavall.
Ara ha pensat en Roma i el Trastevere, perquè li ha arribat a les mans La neu i altres complements circumstancials, d'un escriptor de terra endins i nord enllà. Aquest escriptor en parla, del Trastevere i dels seus encants. “Qualsevol veí del Trastevere dirà que ells són els autèntics romans”. I ha pensat que quan ella hi va ser ni se'n va adonar dels bars, essències i gents que l'escriptor descriu. I es pregunta: què diantres hi va fer, doncs? Un baf de no saber respondre, d'empetitir-se vergonyosament es posa sobre la Roma que potser no va saber caminar. O mai va caminar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada