aforismes interins

divendres, 9 d’abril de 2010

Mode Guadiana

´
"Volem parlar, volem parlar" diuen les tecles del teclat. Volem sortir al pati i jugar al tocar i parar i tocar i follar darrera les columnes de la sala de professors. "Volem arribar al cementiri de les biblioteques en tapa gruixuda i envasades i relligades en mil pàgines" criden les del fondo norte, "volem dormir obertes a la falda d’algú" coregen les del fondo sur. Diuen que la millor manera que han trobat per enganyar els dits del personal es combinant-se amb la mol·lècula d’enllaç perfecte que diu a-m-o-r, però que també n’hi ha d’altres com p-o-r, p-a-r-e-t o b-o-t-i-f-l-e-r i que els poetes són els pitjors, uns autèntics iònquis de les mol·lècules filològico-drogàtiques i de l’etcètera, una autèntics cardenals del sexe més iònic-dràstico-covalent. Diuen que quan escriuen d-e-s-i-g es troben confoses perquè entenen que és com un metallenguatge molt seu, molt plàstic amb plàstic, terminator amb ànima de wallie, mirall amb llum de 220 volts. Perquè "no sóm tontes" s’afanyen a recordar, elles ho han escrit tot tot i tot, i "vale sí, hi han els xinos i els moros amb els seus alfabets però nosaltres sóm els Mcdonald's de les tecles i els teclats i triomfem el que es diu com la coca-cola" afegeixen. Quan els hi dic que sense els dits no serien res es posen a riure i a mirar-me totes la bragueta. "No em treureu res de res" els hi dic, ni una paraula, avui no surt res, però elles segueixen emb els ulls clavats a la bragueta, i al final ja no hi ha estètica ni retòrica ni òsties i elles insisteixen "va, ni que sigui la goteta, que som divendres, que ja hi ha prous silencis amb els espais en blanc, que l’horitzó –prou que ho saps- és la bragueta". I al final escriure, escriure com qui treu una mica de pasta de dents del tub de pasta de dents, escriure com qui amb un escuradents es treu un trosset de carn clavat entre les dents i després s'el menja, escriure llavis buscant la boca que els inventi, escriure ulisses sentint el cant de les sirenes, escriure, escriure barça-madrid, metro, sol, garriga, capdesetmana, copes, suavitzant, ella, Ella, ELla, ELLa, ELLA.

I, llavors, quan poso el punt final va i es posen a riure encara, les molt mamones, bavejant no sé què de la posdata i d'aquesta nit i que sí que ho sé, i que punts suspensius.
´

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada