aforismes interins
divendres, 27 de novembre del 2009
84107282
Pensava que les cançons es podrien vendre tal com les pelis venen els drets per fer remakes i que no sé, la Madonna o el Phil Collins fes una versió d'un tros de fang, per exemple. Això i el Beaujolais Nouveau, que ja ha arribat però al final sembla que avui no serà tastat per nosaltres, llàstima. O potser me'l bec sol, però seria un mal inici de tot. El teclat aquest és una merda, l'espai sona super fort i a cada garrotada gemega com si el patessin i no és plan. No sé què faria, per allargar la tonteria, però crec que estaria regat d'alcohol i coses d'aquelles d'arrepentir-se'n bastant. (ara entra el 'tu no saps com em fas sentir' i s'acaba la cordura impostada).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
-
▼
2009
(78)
- ► de desembre (33)
-
▼
de novembre
(43)
- intentar-ho i fracassar
- apunts de mi en schoenberg
- com una cançó
- 84107282
- mandala
- Four Walls
- sobre la fragmentació
- tot són senyals
- flash forward
- ad
- cleo
- ADVERTISEMENT
- més
- el que busquem (encara que quan ho tinguem no serv...
- Extasiat amb la Merce Cunningham Dance Company
- pietrocomio
- La leyenda del tiempo
- y vengo a tu casamiento
- ciertos matices de ámbar
- hullaballoo
- build a fort, set that on fire
- acebollado
- Viatge a Holanda.
- Toyo Ito
- love is the new black
- 10%
- ilusiones
- talent is the new black
- sueños y seres humanos
- filosofia barata
- apuntes
- dialogos
- freitagdurias varias
- trasvase
- nota mental
- azul de prusia
- verbo
- estrellas
- gavina a la vista
- all apologies
- correspondencia
- Després d'esmorzar
- delineante
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada