aforismes interins

dilluns, 23 de novembre de 2009

més

Amors i arbres.

Escriure com ballar o com pintar, sense intencionalitat. No transmetre res, arribar al punt de no transmetre res. Que el lector no interpreti res, arribar al punt de no interpretar res. Aquell asseure's al parc, quan feia poesia. Aconseguir el pacte de silenci que comporta qualsevol pas a l'abstracte. Ballar amb les paraules i processar-les sense judici, sense classificar, sense comprendre. Deixar que t'acaronin, que la clau torni al lector. I no parlo de metàfores i de jugar amb la polisèmia i amb la diversitat d'interpretacions i avui hi llegeixis amor i demà sexe, parlo de no interpretar-hi res, parlo de que sigui tu qui pensa en sexe o en papallones i jo només el mirall, el colorfield, el ball.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada