aforismes interins

dimecres, 25 de novembre de 2009

flash forward

Agafaré Travessera o un d'aquests i aniré tirant cap a l'est, travessant Gràcia, pujant i baixant la vorera esquivant iaies i gossos i carros de comprar i els cotxes aturats als semàfors d'aquest canal carrer estret, risc que m'enxampin, sort que sóc àgil, intentaré no entrar a la botiga de papers i coses de París, aquella que fa cantonada i ven el calendariagenda amb fotografies de Doisneau o de l'Atget, fotografies d'aquelles que et calmen i criden per tu, continuaré caminant xino xano cap a Gràcia, la mà a la bossa i a la cartera i posant-me-la bé, l'americana marró que no m'acaba d'agradar i els semàfors de Gal·la Placídia i una mica més enllà aquells carrers propers a Tuset on vam parlar de fills i escoles i tu renegaves de les religioses i m'aturaré al quiosc aquell on diuen que venen el New Yorker i el paio em dirà que s'ha esgotat i em dirà 'ven el sábado', i li preguntaré si realment en té a la venda cada dissabte quan arriben o els té reservats i no en ven directament cap, que ja estic fart d'anar amunt i avall, i continuaré caminant -sense la revista- fins anar a petar a la Diagonal amb Francesc Macià, i allà m'estaré una estona dret i pensaré que bonica és la Barcelona rica i tampoc m'hi entretindré gaire, massa cotxes, enfilaré amunt per Pau Casals, entre dones amb bisons i botigues Louis Vuitton, i entraré al Turó Park per l'entrada lateral, la de Pérez-Cabrero i la botiga de formatges, la que dona al llac.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada