aforismes interins

diumenge, 8 de novembre de 2009

gavina a la vista




Diu prou i en vol més, la cara panotxa,
rínxols de llibres que no ha llegit:
grans obres Proa en tapa confortable,
Montaigne, Ciceró, la sinagoga plena.

El sofà l'espera, però ella no s'hi atreveix,
prefereix menjar residus sòlids
i escriure sempre en minúscules,
pelar migdies i plorar tardors.

Amaga la por de perdre
rere un somriure apostrofat.
Emmirallant-se als dies,
odia el més enllà i la dinamita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada