aforismes interins

dimecres, 30 de desembre del 2009

dia 31

A l'escriptori hi tinc cinc llibres iguals d'un que no m'interessa gens, aniran directes per reciclar, però ja fa temps que ho dic i no hi ha manera. Me'ls van regalar, són propaganda. També en tinc un a mig llegir i moltes llibretes obertes. Està bé això de les llibretes, és indispensable tenir-ne moltes, de totes les mides i colors, a totes les bosses, a tots els abrics i pantalons. Per tal de fer-les funcionar correctament, cal un bolígraf associat a cada llibreta, de manera que la mà de bolis que arrossego des de fa un parell d'anys també és considerable. Amb les llibretes passa que no hi ha manera de seguir un ordre cronològic real, ja que en una llibreta hi poden haver-hi anotacions de gener, març i octubre i a l'altra les de febrer, abril i novembre. De totes maneres és agraït veure com pensaves fa uns mesos o quines parides se t'acudien i anotaves, endut per la follia, fa un parell d'anys. Mirar llibretes és agradable però inquietant. Hi trobes tus excelsos, grans observadors de la realitat quotidiana, i a la pàgina següent deixalles humanes, el crit més agut d'un dimecres qualsevol capturat amb presses, caçat al vol. No acostumo a rellegir-les mai -per aquest sentiment d'aviam què hi trobaré- i molt menys a reescriure-les i passar-les a net, de manera que el moment 'ho anoto per més endavant' encara no ha arribat.

Marxo a celebrar el cap d'any fora amb la persona a qui estimo, i com que no duré ordinador ni tindré la possibilitat de continuar amb la teràpia mercant, hauré d'utilitzar LA llibreta. LA llibreta d'aquests mesos és grossa, una ZAP Book d'aquestes de centenars de pàgines prou gruixudes com per no transparentar-se quan hi enxufes pilot, de tapa de cartolina vermella, sense ànim de polemitzar, la millor del mercat en qualitat preu. Ja vaig explicar-ho fa temps: res de Moleskines, les llibretes dels qui no escriuen, nosaltres a omplir llibretes henry o miquelrius o les d'espirals que venen als xinos. Espero abocar-m'hi les estones mortes, posar-hi el fetge o tot l'enyor entre dues pàgines i deixar que s'assequin com les fulles de plàtan.

Ja és 31 de desembre, voldria fer moltes coses avui, reflexionar sobre el final de la dècada, publicar el resum que tinc a mig escriure -una mica encallat, diria- de l'any 2009, enviar-vos mails personalitzats desitjant-vos bon any nou i no sé, reflexionar, reflexionar, reflexionar, però vaja, continuarem agafant-nos la vida en plan cursa i avui tornarem a acaparar, que el repòs ja el farem més endavant.


6 comentaris:

  1. en plan cursa, :).
    que gran aquesta oda a les llibret(et)es per tancar l'any!

    ResponElimina
  2. Bo , bo

    jo en tenia una i cada X temps n'arrencava les pàgines perquè tot el que hi veia em semblaba fluix o passat de "tinta".

    ResponElimina
  3. un altre tema són els bolis. jo per exemple sóc d'esnobisme pilot, en plan que les meves mans no poden amb els bics ni amb coses d'aquestes que escriuen fluix i havent d'apretar massa i tota la mandanga (sempre des de l'extremisme). el més bonic, però, és quan se't acaba el boli, cosa que passa pocs cops perquè sempre sempre es perd porai (es perd ell, no el perds tu: o es perd o te'l roben). en cas de quedar-te sense boli i al mig de barcelona, somriure molt i demanar-ne'n un al cambrer o utilitzar pacientment els esborranys del mòbil.

    ResponElimina
  4. No estàs sola, Irene. Jo sóc esnobisme pilots de Muji, en compro els packs de 6 i en dec tenir algun multiple -diria que 24- voltant-me les butxaques.

    ResponElimina
  5. després de llegir aquest post m'ha entrat una mena d'ànsia per comprar-me una llibreta nova. Això d'estrenar llibreta excita i fa por a la vegada

    ResponElimina
  6. i acabar una llibreta?
    algú ha acabat mai una libreta?

    ResponElimina