aforismes interins

dimecres, 30 de desembre de 2009

ERROR

Avui estic content perquè m'he vist content en molts moments. Comprant a l'hac-i-ema, passejant per l'Eixample, imaginant-me aquest cap d'any, llegint el diari, pensant en tu, especulant sobre com serà aquest 2010, veient-me escrivint, mentre bevia un cacaolat o m'acabava una cocacola... M'ha agradat això de sentir-me normal, i sobretot m'ha agradat la sensació de tornar a sentir-me normal, aquest retorn, aquest retrobar una normalitat perduda, la forma de les coses abans del daltabaix. Vale, no es pot estar content eternament. O jo encara no puc, de moment. Però avui sí, avui estic content.


Bolaño: Amb la mateixa naturalesa amb que ell s'inventa personatges i situacions, detectius amb sentiment d'inferioritat cap a les seves dones, músics i prostitutes enfrontant-se en duels mortals o pervertits que es dediquen a pixar a les esglésies, nosaltres hauríem d'inventar-nos històries del dia a dia, barcelonins malalts de Strauss, situacions a bars del carrer Laforja -el burro Polo Ralph Lauren, la diva argentina o la parella que tonteja arran de barra- o descripcions d'èpiques corregudes al lavabo més proper. Al BonPreu un paio amb pinta balcànica ha marxat sense pagar. El perseguia el típic segurata que molt cridar molt cridar però ni s'ha plantejat córrer i intentar atrapar-lo. 'Iba hasta los topes', ha comentat a la caixera. I poca cosa més, avui m'hagués quedat tot el matí en una botiga de llenceria fina. Parquet blau i aranyes de bohèmia, tan sols a un llit Ramon Casas de ser l'ala modernista del MNAC al centre de Barcelona.


M'agrada el cotxe, el seient de darrera, de nit. Els reflexos de cotxes i fanals i les llums de la ronda calidoscopejant-me el vidre. El meu reflex, concentrat i beatific. El perfil de la meva mare, també estàtic al cristall, uns metres més endavant. L'edifici de Gas Natural, les torres de la Vila Olímpica, aquell túnel tant llarg. Temps i quilòmetres per mi, per fer rodar el cervell -sense passar de vuitanta- i enmig del silenci ploma anar recorrent idees i històries, records i anhels, llum rere llum rere llum.


Encara no l'he sentit, però el teu francès m'encantarà.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada