aforismes interins

dilluns, 7 de desembre de 2009

l'últim del poemari

Les ganes d’estar sol
piscina buida, assedegada.
Finals de maig, platja amb ventada
i tres nens perseguint un cocodril inflable.

Des del buit Ikea,
respiro minut a minut el violoncel
d’aquest dimarts partitura en blanc,
banquet de gratar-me i badalls,
parèntesi de tu, guaret als llavis,
primer fred avui em posaré el primer jersei de l'any.



2 comentaris:

  1. M'agrada aquesta combinació de poètica fina i poètica quotidiana (per dir-ho d'algun manera) i em va sorprendre veure com ho recites.

    Quartera

    p.d: no és una declaració d'amor sinó una aclaració en veu alta...

    ResponElimina
  2. això és lo bo del canvi de blog, m'agrada.

    ResponElimina