aforismes interins

dilluns, 11 de gener de 2010

antonio

No, si potser aniria essent hora d'assumir que en el fons sóc un puto clàssic, un conservador, un Paco Umbral del segle XXI, un puto gastat Gil de Biedma més, romàntic i amb criteri, un dat pel cul, l'antimoda absoluta, i en realitat els moderns són aquesta canalleta que no llegeix però ho compensa escrivint molt i malament i omplen llibretes al Seat Panda camí de Montblanc parlant de polles i conys i mística i verdets i reciten cridant i la gent s'acollona i són amics de tothom i s'ho emporten tot i a més duen barrets. Aquests són els moderns, assumeix-ho d'una vegada, el futur és dels hereus dels hereus de qui sap qui i a mi em correspon el paper de pallasso burro, de fracassat que no sap carronyar i viu d'intentar pintar paisatges, de descriure el quan m'abraces, clàssiquíssim verbalitzar-te els petons o sintetitzar la teva primera mirada després del ding-dong. Anar fent, mirar-los de lluny i, de tant en tant, cardar-los una pedrada.


2 comentaris:

  1. Clàssic o Modern?
    És una pena que un es basi en l'estètica externa per a definir el seu estil literari...Crec que la teva escriptura no es mereix ser jutjada des d'aquesta tendència "ikeana" que només contempla l'etiquetar-ho tot com a modern o, si no, ja no és cool -comercial, al capdavall...-; si continuem amb aquest criteri tan superficial, acabarem per posar un post-it fins i tot al paper de vàter, després d'eixugar-nos el cul...
    Per cert: m'agrada molt el COM i el QUE escrius i,sincerament, no és necessari ni que ho dubtis: ets un clàssic rupturista; i això, al meu entendre, no ho és qui vol, sinó qui pot, vull dir que no és com anar a la botiga i dir-li al dependent/a: "Vull roba capaç de fer creure als demés que tinc personalitat i que sóc un p-modern". Doncs no: l'estil literari és fruit d'un procés cognitiu o, el que és el mateix: d'hores i hores llegint i escrivint. La creativitat lingüística no accepta Visa, no...-de moment encara no...-.
    :)

    ResponElimina