aforismes interins

dissabte, 2 de gener de 2010

Forastero




Aquesta temporada, el xef recomana:

- Els segons que passen des que el cambrer porta l'ampolla, te la mostra i, amb aquella naturalitat tan francesa, la destapa en tres moviments. Després t'aboca un rajolí de vi a la copa i s'aparta, li dius 'endavant endavant', com volent dir 'no cal que fem el numeret'. Llavors comença tot. O no comença res, però ja ha sonat la obertura. Si no teniu cambrer francès a mà, s'hi val baixar a la cuina, acabar l'ampolla d'Enate d'ahir i tornar al PC amb el got fins dalt.

- La col·lecció de litografies Anatomy de Jean-Michel Basquiat. El joc sencer de 15 scappulas i right humerus i female pelvises i skulls i shoulders.



- Mirar per la finestra després de la pluja. Gotes totes les metàfores del món patinant clorofiles fins a fulla més baixa. Moviments lents, podríem dir inexistents. Parpelleges, et distreus, quan tornes a mirar la gota ja no hi és. Imaginar-hi un ocell. O en Jacques Prévert.

- Els primers acords d'Un tros de fang. La primera frase de Miquel a l'accés 14 (exigent la primavera, etcètera). I la segona (hipoteques i futbol). També la frase que ja saps de Jean-Luc i el mirar-te ballar l'estudi americà de Les meves ex i tu. I no deixo el nostre himne, és clar: Tren transiberià.

- Tempesta. Comptar els segons entre el flash que entra per la finestra i el barrabum pretribal prepaleo preneo corresponent. Comptar els segons entre que trona i t'abraço.

- Et faig perduda quan quasi sóc a tocar de casa teva. Segons després s'obre la llum del vestíbul, m'obres, saludes i em dius 'voy a por los vasos, tu mateix, ves passant'. Llavors jo baixo a l'estudi i faig la primera ullada al què has pintat. Un dels grans moments de la nit. Veig un o dos llenços nous sobre el cavallet, mitja dotzena de papers pintats assecant-se. Me'ls miro i si m'agraden, m'hi entretinc. Penso en les obres de la setmana passada i traço evolucions, intueixo camins tallats, troballes i eufòria o rebaixes i liquidacions totals. Repasso la llibreta dietari i torno als grans, majúscules, altar. Llavors arribes amb els duralex i el llevataps, et dic alguna obvietat, obres l'ampolla i comencem a tocar.



- Rock'n'Roll al Lliure. El text, la companyia, el sublim fingit real. Els 170 minuts godiva, saludar la teva amiga a la mitja part. En Marco, el Fèlix, la Renom. Allò dels poetes i la pornografia, per destacar-ne una frase absolutament banal.

- Passejar de bracet sota façanes velles i balcons de forja prefabs. Veure'm amb tu en sticker de paret enganxable d'aquí a Williamsburg. Retratar llunes, Buffalos Grills i l'empedrat de foie. Migdiar a l'ombra de la metàfora única. Confiar en les vaques, les cúpules i els jardins verticals.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada