aforismes interins

diumenge, 3 de gener de 2010

Noble Beast

Aquest diumenge serà dur. El primer diumenge de l'any, sol a casa i sense haver de treballar-lo. M'agrada treballar els diumenges, ho faig des de fa un parell d'anys i m'ha canviat la vida. M'hi poso cap a quarts de cinc i no acabo fins a mitjanit, com a jornada laboral tinc més feina que els feiners, però paga la pena canviar una tarda de tedi per una ocupació formal. M'hi feia molt mal, jo, amb els diumenges. Sempre tempesta, acabava xop cada tarda i de vegades, ple de blaus de calamarsa. De vegades intentava distreure els diumenges, marxar, trobar-me amb gent, però quasi mai tenia èxit i quan en tenia eren cites antidiumenge, amics amb el cartell 'és diumenge, si no no quedaries amb mi' al front. Això o l'avorrit dolorós cara a cara jo i la gàbia. Ara els treballo de gust i com a recompensa tinc festa els divendres, que és un dia xulo i si us hi fixeu bé, mai té núvols.

Aquest diumenge serà diferent, per això. No tinc ningú que em faci de cangur o m'entretingui. Tinc un llibre, d'acord, però els llibres s'acaben. O no s'acaben -vull dir que avui no l'acabaré- però saps que s'acaben, i per a la consciència és el mateix. Si saps que el llibre s'acabarà algun dia és que metafòricament ja s'ha acabat, ja no tens llibre i et tornes a sentir nu i a mercè de les teves pròpies ventades. Per això ens aboquem a escriure o utilitzem de pastanaga vital la idea d'escriure, perquè no s'acaba, no s'acaba, no s'acaba, i per molt desgraciat o agràfic que estiguis, saps que és allà.

Començaré de manera positiva, esmorzaré i faré una mica de dominguero, aviam fins a quina hora m'ho crec. Després ja veurem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada