aforismes interins

dilluns, 4 de gener de 2010

el mínim

'Això és el mínim, menys que això considereu-ho intolerable' va dir el professor. Tots ens el miràvem assentint però amb por, sabent que tenia raó però interrogant-nos sobre el què passaria si algun dia defallíem abans, què passaria si algun dia teníem feina o dona o fills i no arribàvem al límit i ens aturàvem unes pàgines, unes línies, uns paràgrafs abans. Un noi ros de la primera fila, no sense abans vèncer pors terribles, va gosar alçar el braç i va preguntar-li, amb un fil de veu, el que tots ens preguntàvem. 'Que què passa si un dia no arribeu al límit, dius? Doncs que començareu a desfer-vos, així de fàcil', va dir el mestre, mirant misteriosament la pluja a través de la finestra. Llavors va sonar el timbre i tots vam marxar a les nostres putes vides i vam fer feina i vam cuinar i vam quedar amb amics i vam passejar i parlar sobre la vida com si fóssim presos i vam llegir novel·letes lumpen i vam mirar la tele i vam fer l'amor i abans d'anar a dormir, tots vam obligar-nos a escriure una mica, unes línies, almenys el mínim, vencent allò que es considera intolerable.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada